La Troca és l’Escola Comunitària de Formació Permanent del barri de Sants. El projecte dóna resposta a les necessitats formatives de persones joves i adultes, facilitant aprenentatges per al desenvolupament com a persones autònomes i crítiques en diferents àmbits de la vida.

Fotografia de La Troca – 2017. Font: latroca.org

Amb trajectòries acadèmiques i professionals variades (educació de persones joves i adultes, formació de persones immigrades, treball comunitari, activisme feminista, pedagogia participativa i alliberadora…), totes plegades conformen un equip multidisciplinari ben complet sobre el qual han començat a bastir i desplegar aquesta proposta.

Des de 2018 La Troca té seu a la Lleialtat Santsenca, oferint formació a les seves aules i facilitant recursos útils en l’acompanyament a col·lectius diversos, molts invisibilitzats. Aquest any de pandèmia el projecte ha hagut de transformar-se per poder seguir endavant, i aquesta situació excepcional ha fet aflorar realitats que afecten drets bàsics que donem per garantits, tot i que ens molts casos no ho estan. 

El projecte de La Troca ha seguit la seva activitat de manera continuada durant el covid? Com us va afectar el confinament?

Quan ens van confinar a totes i es va suspendre la presencialitat no havíem previst l’ensenyament a distància, ni teníem les eines desenvolupades per donar continuïtat a la docència en modalitat online. Primer de tot, perquè treballem amb col·lectius que no tenen les condicions de connexió a casa, però tampoc tenen prou competències digitals com per seguir la docència a distància. Nosaltres mateixes, l’equip docent, no havíem desenvolupat una metodologia online. La Troca no té un campus virtual, ni una estructura adequada per fer classes a distància i va ser tot molt sobtat.

L’únic que vam poder fer en aquell moment és emportar-nos els portàtils cap a casa i el mòbil de La Troca per mantenir contacte telefònic amb les persones participants dels diferents grups. En un primer moment vam aprofitar per fer feina més de gestió administrativa i estructural que teníem pendent. Després vam començar a fer reunions virtuals freqüents.

El contacte amb les persones participants era per telèfon i per whatsapp. Nosaltres, al principi, pensàvem que estàvem suspenent les classes per 15 dies però, quan vam veure que tot s’allargava, ens vam distribuir per fer trucades per saber com estava la gent, quina situació tenien a casa, si estaven en condicions de mantenir contacte o fer les activitats que els hi enviàvem per whatsapp, fer parelles lingüístiques telefòniques… Tot això requeria una reorganització amb les col·laboradores de La Troca, moltes d’elles d’edat avançada o en situacions de salut delicades, i per tant col·lectius de risc… mantenir el contacte no era fàcil. 

Fotografia de La Troca – 2018. Font: latroca.org

Aquesta activitat es va poder sostenir durant tot el temps de la pandèmia?

Les setmanes anaven passant i no veiem a l’horitzó la manera de reprendre les classes. Sí és cert que molta gent va estar disposada a fer converses telefòniques amb les parelles lingüístiques per practicar castellà, enviàvem tasques per whatsapp… però ens va costar organitzar-nos a nosaltres mateixes, per diversos temes: protecció de dades, ús del telèfon personal per part de les col·laboradores… una sèrie de qüestions que no estaven planificades i vam haver d’improvisar. Hi havia molta gent que agraïa la trucada setmanal i les activitats, però cap al final de la primavera hi havia molt desgast i cansament. El que volíem era tornar a la formació presencial. 

Què ha suposat la pandèmia per als col·lectius amb els quals treballeu, a nivell personal i professional?

Va ser un impacte molt fort. Moltes persones, especialment mares amb criatures a càrrec, de cop i volta van tenir-les tot el dia a casa. Moltes d’elles tenen nivells acadèmics molt bàsics i per tant no podien fer un acompanyament adequat a l’escolaritat dels seus fills i filles a casa.

Les escoles estaven demanant a les famílies que es connectessin a vídeo-trucades i tutories online, i molt cops no sabien com fer-ho. Va quedar palès que l’espai de l’escola va molt més enllà de ser un espai educatiu, és un espai de socialització i de suport a la canalla.

La majoria de mares que venen a La Troca tenen més d’una o dues criatures, i les condicions d’habitatge són insuficients, diferents famílies rellogades en habitacions dins un mateix pis, etc. Per tant, els nivells d’angoixa eren molt alts.

Des de La Troca, quan les trucàvem i volíem conversar amb elles, sovint resultava molt difícil perquè no tenien ni mitja hora de tranquil·litat per practicar castellà, o simplement per interessar-nos per com estava una determinada dona. No hi havia un mínim de privacitat. Era molt complicat. 

No hi havia una diferenciació de cures entre homes i dones dins del nucli familiar?

Amb el confinament ens vam adonar que alguns telèfons de contacte de les dones eren en realitat dels seus marits, perquè consideren que elles no dominen prou la llengua per mantenir una conversa telefònica i ens havien donat els dels marits. En alguns casos puntuals, a les nostres trucades ells actuaven com a barrera que ens dificultava arribar a parlar amb elles. Preguntaves per elles i ells mateixos contestaven, i ens podia costar dos o tres trucades arribar a parlar amb la dona.

L’espai domèstic molts cops és opac i amaga situacions fràgils i complicades. Per això, venir a classe no només és venir a aprendre, sinó sortir de casa, tenir un espai on poder ser tu mateixa i relacionar-te amb gent diferent… La Troca és també això. Patíem una mica, perquè hi havia dones que vam trigar en saber com estaven realment. 

Quin ha estat en aquests casos el suport de l’administració?

De cop, el fet que tots els serveis i recursos de l’administració estiguessin disponibles només a distancia, i que per qualsevol cosa haguessis de fer-ho per internet o en tot cas per telèfon, això era una barrera molt gran per a les persones de La Troca. Hi ha persones que només poden fer aquests tipus de gestions cara a cara, i en el moment en què això no és possible, la gestió es complica enormement.

És cert que hi ha molts recursos en línia, però si el circuit per accedir-hi ja és complicat, el més probable és abandonar abans d’arribar al final del procés. Les treballadores socials i serveis socials estaven també confinats i van deixar d’oferir atenció directa

Al cap d’un mes vam rebre una trucada del Districte on una tècnica estava fent seguiment d’entitats del territori que atenem col·lectius en situació de vulnerabilitat. Van voler saber com estàvem totes i com estaven les persones que atenem, però l’administració en general va trigar en reaccionar.

Com ha afectat la pandèmia a La Troca?

Sobretot ens ha afectat en el tema de col·laboradores, ja que el perfil són principalment persones jubilades del barri i de la ciutat que, de cop, continuar col·laborant amb nosaltres se’ls hi va fer complicat, és clar. Ens hem inventat formes de col·laborar a distància però el que necessitem son mans a les aules i suport, i això s’ha reduït. Ha canviat el perfil d’ençà de la pandèmia: tenim col·laboradores més joves i gent de pràctiques, però tenim un perfil de col·laboradores molt reticent a fer coses presencials com és normal i absolutament comprensible per la situació sanitària actual. 

Les persones que venien a la Troca han patit precarietat de condicions laborals?

Hi ha hagut moltes consultes sobre com tramitar ajudes. De fet, la Lleialtat Santsenca va entrar dins d’un programa d’emergència de resposta al covid, que es va fer des del juny fins al gener, i una de les línies estratègiques era un servei d’acompanyament a tràmits.

Si normalment la burocràcia per aconseguir ajudes socials ja és complexa, i molta gent queda fora per no entendre el procés, ara amb la pandèmia les tramitacions s’han complicat. És una de les línies de treball de La Troca que més ha crescut, tot el tema d’assessorament per fer tràmits. 

Estem tenint també més demanda d’acompanyament en temes laborals. Han vingut a fer xerrades i assessorament algunes entitats que es dediquen específicament a temes sindicals i a drets laborals. Realment a La Troca donem a conèixer que existeixen aquests servei d’assessorament, i sobretot que totes tenim dret a utilitzar-los. Això ho estem fent molt més que l’any passat perquè hi ha molta indefensió i manca de coneixements jurídics i sindical. 

Creieu que la pandèmia ha generat més precarietat en la situació de certs col·lectius amb els quals treballeu?

Sí, creiem que està més difícil que mai trobar feina. Nosaltres treballem amb gent que entra i surt constantment del mercat laboral, moltes tenen feines d’economia submergida, i ara encara s’ha complicat més trobar feina.

En termes laborals molts processos de selecció s’han transformat en virtuals, fins i tot els cursos que acaben amb pràctiques per anar a una empresa. Aquest fenomen deixa fora molta gent que necessita un acompanyament (per fer el CV, defensar-ho en una entrevista virtual, accedir a l’equip necessari per poder fer una entrevista virtual…).

Hi ha el factor llengua i el factor de competències digitals, ens trobem amb persones que no són prou solvents a nivell informàtic per moure’s en tots aquests processos i entorns digitals.