La mirada de Michonne, guia d’autodefensa feminista

La mirada de Michonne, guia d’autodefensa feminista

La mirada de Michonne, sí, Michonne: dona i negra, amb rastes llargues, amb la seva catana, preparada en tot moment per a l’enfrontament amb els zombies machirulos… En els seus ulls hi ha molt més que una manera de mirar; transmet moltes emocions, coratge, valentia, resiliència… És una sensació global, una actitud de fermesa, que diu: “aquí estic i no et tinc por”. L’equivalent d’aquesta mirada en karate es diu Zanshin, difícil de traduir, per la quantitat de petites conductes i gestos que guarda. Totes aquestes accions constitueixen formes d’autodefensa i, en aquesta petita guia, n’hi ha sintetitzades algunes. Perquè cap agressió masclista quedi sense resposta és imprescindible l’autodefensa...
Leila Khaled, el meu poble viurà. Autobiografia d’una revolucionària

Leila Khaled, el meu poble viurà. Autobiografia d’una revolucionària

Leila Khaled, el meu poble viurà. Autobiografia d’una revolucionària, George Hajjar, Leila Khaled Leila Khaled és una més de les milers i milers de palestines que han crescut entre l’ocupació militar israeliana i la resistència palestina, i que al llarg de la seva vida han hagut de decidir, sense gaires opcions, quin camí prenien, assumint-ne totes les conseqüències. El seu pas a la lluita armada, i la participació en operacions destinades a cridar l’atenció del món davant l’opressió invisible que patia Palestina, com el segrest d’avions, l’han convertida en un personatge molt conegut. Estimada, apreciada i admirada per generacions de palestines i solidàries d’arreu del món; i temuda, odiada i criminalitzada per les defensores del sionisme i les seves aliades internacionals. El llibre “Leila Khaled, el meu poble viurà. Autobiografia d’una revolucionària” s’escriu l’any 1971 i s’edita l’any 1973, a partir de les converses que George Hajjar manté amb Leila...